De tant en tant entro a la Pares. És una
llàstima veure com una sala que havia sigut sinònim de prestigi, s’ha convertit
en una galeria més de les que massa sovint hi veus quadres a les seves parets amb finestretes florejades o bicicletes repenjades, tot en bucòliques cases de camp.
Per això, moltes vegades no passo del vestíbul.
Perquè mirant les dues vitrines que hi ha a banda i banda més la petita sala de
mà dreta, fas la feina sobradament. Aquesta vegada vaig poder veure una aquarel·la
de Serra Llimona d’aquestes que de tan simples son tan belles. Uns traços amb
grafit i uns tocs de color son suficients. Dies enrere va fer una exposició d’olis
i alguna aquarel·la, que em vaig perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada