LOUISE ABBÉMA (1853 – 1927)

PINTORES ( 1 )

És que un home no és tant com un altre? Què hi fa que sigui duc o cotxer, si te intel·ligència i sentiment?

A la Recherche Du Temps Perdu – Marcel Proust

Sarah Bernhardt font d’inspiració de Proust, en un retrat de Louise Abbéma

LEHRY BOISSON

Endreçant papers, em retrobo amb aquesta fotografia feta l’estiu del 1999. Les galeries i els populars ateliers tan estesos en territori francès, formen part de les característiques diferencials entre una cultura avançada i una que no.

(pòster de l’exposició)

ESCULTURA / OBJECTE

La Fundació Suñol, és un d’aquells espais que tot i ser ubicat al Passeig de Gràcia, és més buit que la closca d’un polític. Actualment, en un dels seus espais, s’hi exposa part de la seva col·lecció d’escultura, de les primeres avantguardes fins finals del passat segle, amb peces molt interessants de Juli González, Susanna Solano, Jaume Plensa o de fora com Chillida, Calder o Giacometti. Obres arriscades, atrevides, aliment per l’anima i l’ànim, necessari per retornar a l’exterior i enfrontar-te amb el guirigall de la massa turística.

Un relaxant passeig, inèdit per la seva ubicació en ple centre.

SERRA LLIMONA

De tant en tant entro a la Pares. És una llàstima veure com una sala que havia sigut sinònim de prestigi, s’ha convertit en una galeria més de les que massa sovint hi veus quadres a les seves parets amb finestretes florejades o bicicletes repenjades, tot en bucòliques cases de camp.

Per això, moltes vegades no passo del vestíbul. Perquè mirant les dues vitrines que hi ha a banda i banda més la petita sala de mà dreta, fas la feina sobradament. Aquesta vegada vaig poder veure una aquarel·la de Serra Llimona d’aquestes que de tan simples son tan belles. Uns traços amb grafit i uns tocs de color son suficients. Dies enrere va fer una exposició d’olis i alguna aquarel·la, que em vaig perdre. 

HANNAH COLLINS

BEGIN ANYWHERE (JOHN CAGE)

GALERIA JOAN PRATS

Petita selecció de fotografies fetes del taller que tenia Constantin Brâncuşi a Paris. Increïble com les seves escultures dipositades en l’espai de treball, totes juntes i fotografiades, poden reconvertir-se en una nova obra. També ens mostra un vídeo protagonitzat per una fabrica abandonada, seleccionant imatges captades 24 hores durant dues nits i dos dies, amb el so com a única acció i que ens va acompanyant en la nostra reacció en front allò que passa. 

Com el pas del temps pot convertir-se en un pinzell o un cisell o una maça, segons cada cas. Per continuar o ... “començar en qualsevol moment” de nou.

UN COLLAGE ABANS DEL COLLAGE

MUSEU PICASSO

M’he apropat a la temporal (hi entres per 1 euro amb el carnet de biblioteques) per veure les obres de Picasso en format més de treball que s’hi exposen. Un cop allà, sempre que em desplaço al carrer Montcada em faig la mateixa pregunta: hi ha algun moment, dia o hora, en que no hi hagi aquell mosquer de turistes desfigurant el lloc?

Més enllà de la recerca dels “tres peus al gat” sobre el per què del cromo enganxat a un costat de l’obra Home recolzat en una paret, hi ha la possibilitat de contemplar dibuixos del fons del museu que és el que interessa. Hi ha un autoretrat realitzat amb una pinzellada aiguada que m’ha tret el singlot.

MACBA

Com a part de la nova programació del museu, ahir es va realitzar una performance protagonitzada pels propis empleats dins de l’avantguardista línia programada d’exposicions i accions previstes, de llarg, per aquesta prometedora temporada. Amb aquesta mesura, segons fonts del propi museu, es vol obtenir, a més d’abaratir costos pel fet de que son de la casa i no cal gastar amb artistes externs, pujar la moral dels empleats, animant-los a desenvolupar el seu costat més creatiu. 

A part dels bancs i altres entitats habituals en aquest tipus d’activitats, compta amb el suport personal de l’excel·lentíssim conseller Mascarell i la col·laboració inestimable de tota la colla de la Unión General de Trabajadores.

(una instantània de l’espectacle)

L’ESTATGE DE L’HOME

FOTOGRAFIES DE LA COL·LECCIÓ MARTIN Z. MARGULIES

FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA – FUNDACIÓ SUÑOL

Destrempat. És com estic des de fa un temps amb la fotografia. La causa, veure que tothom fa fotos de la manera més frívola amb el mòbil, l’Ipad o la torradora de casa. Em semblaria molt bé que estigués a l’abast de més o menys tothom – no parlaré dels preus tan barroerament elevats de las càmeres – sinó fos perquè s’ha convertit en una cosa tan vulgar com furgar-te el nas amb el dit quan estàs aturat en un semàfor.

Per això ahir va ser tan gratificant la visita a l’encantadora sala als peus de l’edifici Autopistes, on s’ubica una de les dues parts de que es composa la mostra. Contemplar els retrats de Walker Evans o de Dorothea Lange o els paisatges d'Ed Ruscha o Stephen Shore entre mig de molts altres en el marc d’aquesta excepcional exposició, et fa tornar a trempar.

Més de 150 obres pertanyents a 50 artistes, repartides en els dos espais que formen part de la col·lecció de Martin Z. Margulies i que es mostren per primera vegada.

PAUL CÉZANNE

Per a qui pensi que l’aquarel·la no és mai noticia destacada:

Un esbós de Paul Cézanne serà subhastat a Nova York per la casa Christie’s aquest proper maig. L'aquarel·la va ser recuperada després de que es passés casi 60 anys en mans d’un col·leccionista de Texas que va morir el setembre de l’any passat. Es veu que és un dels esbossos preparatoris per a la sèrie “Jugadors de cartes” on apareix un jardiner veí de la seva residencia a Jas de Bouffan, a Aix en Provence. 

A partir d’aquesta lectura, he pensat en els dos esbossos, també aquarel·les, que encara es poden veure – i igualment adquirir – a l’Artur Ramon del genial Marià Fortuny, representant a Isabel de Madrazo (pertanyents al MNAC) i que formen part dels treballs d’estudi per a la famosa “Vicaria”. 

Fem una recol·lecta?

detall de l’esbós de Cézanne

Isabel de Madrazo, dempeus ( I )
Marià Fortuny

(Galeria Artur Ramon)

EUGÈNE DELACROIX (1798-1863)

Ahir, dia de vaga general a Espanya convocada pels sindicats espanyols en contra de les mesures dels governants espanyols, vaig convenir que de la mateixa manera que la gent no havia anat a treballar, encara menys aniria als museus. I així va ser. El recorregut gairebé en solitari a quarts de cinc de la tarda, per les diferents sales de l’espai 3 de l’antiga Casa Ramona, va satisfer totes les meves expectatives posades en la visita. La contemplació de l’exercici tan sobrenatural de llum, ombres i colors de quadres com El Naufragi de Don Joan, La Caça del Lleó o Les Dones d’Alger, convé a l’ànima de qualsevol mortal que demani refugi.

Una magnífica ocasió per veure un extracte de l’obra d’un dels millors pintors romàntics, referent per a molts dels seus contemporanis. 

CENTRE INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA DE BARCELONA (1978 - 1983)

Poques vegades s’organitza una mostra on, d’una forma valenta, s’exposa un passat recent el qual ens afecta encara directament. Un passat que fa nosa.

Organitzat, curiosament, pel MACBA, es pot veure una exposició dedicada al que va ser un dels espais més interessants que van funcionar durant la mal anomenada transició, el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, dirigida per Albert Guspi i en funcionament del 1978 al 1983. En la mostra, molt ben estructurada en tres àmbits, es repassen la vida real de la Barcelona d’aquells anys.

Ens alegrem per la sensibilitat i bon encert dels responsables de la presentació, a l’anomenar al barri Xino de la ciutat pel seu nom i no pel de Raval que s’imposa ara, deixant clar així i d’una manera tan simple, la realitat destruïda per l’especulació tan salvatge soferta per la ciutat. 

Poques ocasions tenim per veure-ho.