LOUISE ABBÉMA (1853 – 1927)

PINTORES ( 1 )

És que un home no és tant com un altre? Què hi fa que sigui duc o cotxer, si te intel·ligència i sentiment?

A la Recherche Du Temps Perdu – Marcel Proust

Sarah Bernhardt font d’inspiració de Proust, en un retrat de Louise Abbéma

LEHRY BOISSON

Endreçant papers, em retrobo amb aquesta fotografia feta l’estiu del 1999. Les galeries i els populars ateliers tan estesos en territori francès, formen part de les característiques diferencials entre una cultura avançada i una que no.

(pòster de l’exposició)

ESCULTURA / OBJECTE

La Fundació Suñol, és un d’aquells espais que tot i ser ubicat al Passeig de Gràcia, és més buit que la closca d’un polític. Actualment, en un dels seus espais, s’hi exposa part de la seva col·lecció d’escultura, de les primeres avantguardes fins finals del passat segle, amb peces molt interessants de Juli González, Susanna Solano, Jaume Plensa o de fora com Chillida, Calder o Giacometti. Obres arriscades, atrevides, aliment per l’anima i l’ànim, necessari per retornar a l’exterior i enfrontar-te amb el guirigall de la massa turística.

Un relaxant passeig, inèdit per la seva ubicació en ple centre.

SERRA LLIMONA

De tant en tant entro a la Pares. És una llàstima veure com una sala que havia sigut sinònim de prestigi, s’ha convertit en una galeria més de les que massa sovint hi veus quadres a les seves parets amb finestretes florejades o bicicletes repenjades, tot en bucòliques cases de camp.

Per això, moltes vegades no passo del vestíbul. Perquè mirant les dues vitrines que hi ha a banda i banda més la petita sala de mà dreta, fas la feina sobradament. Aquesta vegada vaig poder veure una aquarel·la de Serra Llimona d’aquestes que de tan simples son tan belles. Uns traços amb grafit i uns tocs de color son suficients. Dies enrere va fer una exposició d’olis i alguna aquarel·la, que em vaig perdre. 

HANNAH COLLINS

BEGIN ANYWHERE (JOHN CAGE)

GALERIA JOAN PRATS

Petita selecció de fotografies fetes del taller que tenia Constantin Brâncuşi a Paris. Increïble com les seves escultures dipositades en l’espai de treball, totes juntes i fotografiades, poden reconvertir-se en una nova obra. També ens mostra un vídeo protagonitzat per una fabrica abandonada, seleccionant imatges captades 24 hores durant dues nits i dos dies, amb el so com a única acció i que ens va acompanyant en la nostra reacció en front allò que passa. 

Com el pas del temps pot convertir-se en un pinzell o un cisell o una maça, segons cada cas. Per continuar o ... “començar en qualsevol moment” de nou.

UN COLLAGE ABANS DEL COLLAGE

MUSEU PICASSO

M’he apropat a la temporal (hi entres per 1 euro amb el carnet de biblioteques) per veure les obres de Picasso en format més de treball que s’hi exposen. Un cop allà, sempre que em desplaço al carrer Montcada em faig la mateixa pregunta: hi ha algun moment, dia o hora, en que no hi hagi aquell mosquer de turistes desfigurant el lloc?

Més enllà de la recerca dels “tres peus al gat” sobre el per què del cromo enganxat a un costat de l’obra Home recolzat en una paret, hi ha la possibilitat de contemplar dibuixos del fons del museu que és el que interessa. Hi ha un autoretrat realitzat amb una pinzellada aiguada que m’ha tret el singlot.

MACBA

Com a part de la nova programació del museu, ahir es va realitzar una performance protagonitzada pels propis empleats dins de l’avantguardista línia programada d’exposicions i accions previstes, de llarg, per aquesta prometedora temporada. Amb aquesta mesura, segons fonts del propi museu, es vol obtenir, a més d’abaratir costos pel fet de que son de la casa i no cal gastar amb artistes externs, pujar la moral dels empleats, animant-los a desenvolupar el seu costat més creatiu. 

A part dels bancs i altres entitats habituals en aquest tipus d’activitats, compta amb el suport personal de l’excel·lentíssim conseller Mascarell i la col·laboració inestimable de tota la colla de la Unión General de Trabajadores.

(una instantània de l’espectacle)